Haver vist petar un boli blau i macular tota la taula es un coneixement que sorgeix des del lloc mes inesperat en el futur, el que ja es passat per mi, i realment llicència la secundària. La resta, perruqueria i patinatge en línia.
dissabte, 23 de novembre del 2019
dimecres, 20 de novembre del 2019
Aposiopesi
L'aposiopesi, reticentia en llatí, significa callar alguna cosa que pot fer una deriva emocional, i, en la seva forma més arravatadora del favor, s'escriu en Anacolut, o sigui, frase o part del discurs sintàcticament descosida, Ovidi
ERGO EGO TAM LONGE...? sed supprime, Musa, querellas
AIXÍ DONCS JO TAN LLUNY...? pERÒ NO DIGUIS, MUSA, LA QUEIXA
Cal notar que és de per si un argument d'autoritat suficient per al poeta Ovidi esmentar la Musa, cosa que avui, donada la versió del coneixement en la ciència i els seus termes i nomenclatures, queda descartat i fora de credibilitat. Els déus propers (déus indigets) en la Roma del segle I ajudaven a fer les tasques obligades fisiològica i culturalment sense posar més complicació de la necessària.
Quan necessito una veu amiga per laxar, la invoco, persones que he conegut i el mateix mantra del seu títol em dóna fluidesa.
Actualitzadament, podria ser aixina:
AIXI QUE JO TAN LLUNY...? PERÒ LIA, NO EM FACIS PARLAR-NE!
Aquesta darrera opció pasa per l'apego al jo i l'egolatria, però no sempre, el que passa és que hi ha millors opcions des de la mort del binomi Dalí-Picasso, però tampoc interessa massa fica'ns-hi: el monitor parpelleja davant el nostre parpelleig, als lavabos de l'estació veiem Jems al mirall, SISPLAU, NOOO!
L'APOSIOPESI ÉS UNA MANERA ENorMEMENT EFICAÇ DE guanyar el favor.
La reticentia, també, és en si tot un argument de refús, específicament conegut comRECUSATIO, Ovidi
materiaque vires exsuperante meas
(no puc complir amb aquesta obra perquè) el gruix del tema supera les meves forces.
ERGO EGO TAM LONGE...? sed supprime, Musa, querellas
AIXÍ DONCS JO TAN LLUNY...? pERÒ NO DIGUIS, MUSA, LA QUEIXA
Cal notar que és de per si un argument d'autoritat suficient per al poeta Ovidi esmentar la Musa, cosa que avui, donada la versió del coneixement en la ciència i els seus termes i nomenclatures, queda descartat i fora de credibilitat. Els déus propers (déus indigets) en la Roma del segle I ajudaven a fer les tasques obligades fisiològica i culturalment sense posar més complicació de la necessària.
Quan necessito una veu amiga per laxar, la invoco, persones que he conegut i el mateix mantra del seu títol em dóna fluidesa.
Actualitzadament, podria ser aixina:
AIXI QUE JO TAN LLUNY...? PERÒ LIA, NO EM FACIS PARLAR-NE!
Aquesta darrera opció pasa per l'apego al jo i l'egolatria, però no sempre, el que passa és que hi ha millors opcions des de la mort del binomi Dalí-Picasso, però tampoc interessa massa fica'ns-hi: el monitor parpelleja davant el nostre parpelleig, als lavabos de l'estació veiem Jems al mirall, SISPLAU, NOOO!
L'APOSIOPESI ÉS UNA MANERA ENorMEMENT EFICAÇ DE guanyar el favor.
La reticentia, també, és en si tot un argument de refús, específicament conegut comRECUSATIO, Ovidi
materiaque vires exsuperante meas
(no puc complir amb aquesta obra perquè) el gruix del tema supera les meves forces.
dilluns, 18 de novembre del 2019
Deductio ad absurdum
La reducció, o deducció a l'absurd és un dels argumentaris més fàcils d'entendre, i el seu autor figura ésser Aristòtil, preceptor d'Alexandre.
Consisteix en formar un paral·lel comparat de la mateixa acció que vols desacreditar de manera que esdevé impossible.
El més clàssic i suat de tots és la refutació del finalisme de la naturalesa per part del poeta Lucreci.
SI LA NATURALES TINGUÉS FINALITAT, ELS CARROLLS PENJARIEN DEL CEL I ELS OCELLS NEDARIEN.
Anthony Wesron (LAS CLAVES DE LA ARGUMENTACIÓN, Ariel 1992) ho explica a la seva manera encara més fàcil i entenedor.
El manual complet de l'argumentació és Olbrechts-Tyteca a Gredos, però quasi tots els exemples són en la llengua nadiua, com a mostra de respecte pels seus orígens i explotació registrada.
Institutio Oratoiria de Quintilià de Calahorra també és un manual complet, bo i superat pels supòsits de la ciència física moderna.
Actualment s'estan organitzant les categories humanes i divines (o sobrehumanes) en les quals participo jo a tall de logògraf contrastat a tots nivells de la comunicació.
Naturalment, és en aquest darrer punt en el qual la cultura catalana està reblant el clau de manera discreta i mundialment, sense menyscab de l'anglosaxona i la hispànica, de moment.
Consisteix en formar un paral·lel comparat de la mateixa acció que vols desacreditar de manera que esdevé impossible.
El més clàssic i suat de tots és la refutació del finalisme de la naturalesa per part del poeta Lucreci.
SI LA NATURALES TINGUÉS FINALITAT, ELS CARROLLS PENJARIEN DEL CEL I ELS OCELLS NEDARIEN.
Anthony Wesron (LAS CLAVES DE LA ARGUMENTACIÓN, Ariel 1992) ho explica a la seva manera encara més fàcil i entenedor.
El manual complet de l'argumentació és Olbrechts-Tyteca a Gredos, però quasi tots els exemples són en la llengua nadiua, com a mostra de respecte pels seus orígens i explotació registrada.
Institutio Oratoiria de Quintilià de Calahorra també és un manual complet, bo i superat pels supòsits de la ciència física moderna.
Actualment s'estan organitzant les categories humanes i divines (o sobrehumanes) en les quals participo jo a tall de logògraf contrastat a tots nivells de la comunicació.
Naturalment, és en aquest darrer punt en el qual la cultura catalana està reblant el clau de manera discreta i mundialment, sense menyscab de l'anglosaxona i la hispànica, de moment.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)