La reducció, o deducció a l'absurd és un dels argumentaris més fàcils d'entendre, i el seu autor figura ésser Aristòtil, preceptor d'Alexandre.
Consisteix en formar un paral·lel comparat de la mateixa acció que vols desacreditar de manera que esdevé impossible.
El més clàssic i suat de tots és la refutació del finalisme de la naturalesa per part del poeta Lucreci.
SI LA NATURALES TINGUÉS FINALITAT, ELS CARROLLS PENJARIEN DEL CEL I ELS OCELLS NEDARIEN.
Anthony Wesron (LAS CLAVES DE LA ARGUMENTACIÓN, Ariel 1992) ho explica a la seva manera encara més fàcil i entenedor.
El manual complet de l'argumentació és Olbrechts-Tyteca a Gredos, però quasi tots els exemples són en la llengua nadiua, com a mostra de respecte pels seus orígens i explotació registrada.
Institutio Oratoiria de Quintilià de Calahorra també és un manual complet, bo i superat pels supòsits de la ciència física moderna.
Actualment s'estan organitzant les categories humanes i divines (o sobrehumanes) en les quals participo jo a tall de logògraf contrastat a tots nivells de la comunicació.
Naturalment, és en aquest darrer punt en el qual la cultura catalana està reblant el clau de manera discreta i mundialment, sense menyscab de l'anglosaxona i la hispànica, de moment.
Consisteix en formar un paral·lel comparat de la mateixa acció que vols desacreditar de manera que esdevé impossible.
El més clàssic i suat de tots és la refutació del finalisme de la naturalesa per part del poeta Lucreci.
SI LA NATURALES TINGUÉS FINALITAT, ELS CARROLLS PENJARIEN DEL CEL I ELS OCELLS NEDARIEN.
Anthony Wesron (LAS CLAVES DE LA ARGUMENTACIÓN, Ariel 1992) ho explica a la seva manera encara més fàcil i entenedor.
El manual complet de l'argumentació és Olbrechts-Tyteca a Gredos, però quasi tots els exemples són en la llengua nadiua, com a mostra de respecte pels seus orígens i explotació registrada.
Institutio Oratoiria de Quintilià de Calahorra també és un manual complet, bo i superat pels supòsits de la ciència física moderna.
Actualment s'estan organitzant les categories humanes i divines (o sobrehumanes) en les quals participo jo a tall de logògraf contrastat a tots nivells de la comunicació.
Naturalment, és en aquest darrer punt en el qual la cultura catalana està reblant el clau de manera discreta i mundialment, sense menyscab de l'anglosaxona i la hispànica, de moment.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada