L'aposiopesi, reticentia en llatí, significa callar alguna cosa que pot fer una deriva emocional, i, en la seva forma més arravatadora del favor, s'escriu en Anacolut, o sigui, frase o part del discurs sintàcticament descosida, Ovidi
ERGO EGO TAM LONGE...? sed supprime, Musa, querellas
AIXÍ DONCS JO TAN LLUNY...? pERÒ NO DIGUIS, MUSA, LA QUEIXA
Cal notar que és de per si un argument d'autoritat suficient per al poeta Ovidi esmentar la Musa, cosa que avui, donada la versió del coneixement en la ciència i els seus termes i nomenclatures, queda descartat i fora de credibilitat. Els déus propers (déus indigets) en la Roma del segle I ajudaven a fer les tasques obligades fisiològica i culturalment sense posar més complicació de la necessària.
Quan necessito una veu amiga per laxar, la invoco, persones que he conegut i el mateix mantra del seu títol em dóna fluidesa.
Actualitzadament, podria ser aixina:
AIXI QUE JO TAN LLUNY...? PERÒ LIA, NO EM FACIS PARLAR-NE!
Aquesta darrera opció pasa per l'apego al jo i l'egolatria, però no sempre, el que passa és que hi ha millors opcions des de la mort del binomi Dalí-Picasso, però tampoc interessa massa fica'ns-hi: el monitor parpelleja davant el nostre parpelleig, als lavabos de l'estació veiem Jems al mirall, SISPLAU, NOOO!
L'APOSIOPESI ÉS UNA MANERA ENorMEMENT EFICAÇ DE guanyar el favor.
La reticentia, també, és en si tot un argument de refús, específicament conegut comRECUSATIO, Ovidi
materiaque vires exsuperante meas
(no puc complir amb aquesta obra perquè) el gruix del tema supera les meves forces.
ERGO EGO TAM LONGE...? sed supprime, Musa, querellas
AIXÍ DONCS JO TAN LLUNY...? pERÒ NO DIGUIS, MUSA, LA QUEIXA
Cal notar que és de per si un argument d'autoritat suficient per al poeta Ovidi esmentar la Musa, cosa que avui, donada la versió del coneixement en la ciència i els seus termes i nomenclatures, queda descartat i fora de credibilitat. Els déus propers (déus indigets) en la Roma del segle I ajudaven a fer les tasques obligades fisiològica i culturalment sense posar més complicació de la necessària.
Quan necessito una veu amiga per laxar, la invoco, persones que he conegut i el mateix mantra del seu títol em dóna fluidesa.
Actualitzadament, podria ser aixina:
AIXI QUE JO TAN LLUNY...? PERÒ LIA, NO EM FACIS PARLAR-NE!
Aquesta darrera opció pasa per l'apego al jo i l'egolatria, però no sempre, el que passa és que hi ha millors opcions des de la mort del binomi Dalí-Picasso, però tampoc interessa massa fica'ns-hi: el monitor parpelleja davant el nostre parpelleig, als lavabos de l'estació veiem Jems al mirall, SISPLAU, NOOO!
L'APOSIOPESI ÉS UNA MANERA ENorMEMENT EFICAÇ DE guanyar el favor.
La reticentia, també, és en si tot un argument de refús, específicament conegut comRECUSATIO, Ovidi
materiaque vires exsuperante meas
(no puc complir amb aquesta obra perquè) el gruix del tema supera les meves forces.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada